A finals del segle XI (1098) un grup de monjos benedictins va fundar el monestir de Citeaux o del Cister a la Borgonya (França), impulsats pel desig de tornar als orígens de la regla de Sant Benet. Serà amb l'arribada de Sant Bernard de Claraval, fundador i abat d'aquest monestir, que el moviment agafarà un nou impuls i triomfarà extenent-se per tota Europa. Havia nascut l'ordre del Cister.

Els monjos del cister o blancs (anomenats així per no tenyir els seus hàbits i dur-los del color natural de la llana), aixecaven els seus monestirs en terrenys despoblats i verges, al costat d'aigua. Les seves construccions es caracteritzaven per la seva senzillesa i austeritat, i les dependències monàstiques s'organitzaven sempre seguint el mateix esquema. D'aquesta manera, al claustre, se situava un nínxol o sala coneguda com l'Armarium: l'espai on els monjos guardaven els llibres utilitzats en les lectures del refectori i del capítol.