Tres dels primers set manuscrits van ser adquirits immediatament després del seu descobriment per l'arqueòleg hebreu Sukenik, i la resta van anar a parar als Estats Units després d'un intrincat periple per mercats d'antiguitats.
El 1955, després de la primera guerra entre àrabs i israelians, el primer ministre d'Israel anunciava que l'Estat havia comprat els manuscrits -incloent-hi els de Sukenik-, i que els set es conservarien en el Santuari del Llibre del Museu d'Israel a Jerusalem, on poden ser visitats a dia d'avui.
Intrigats i tot desitjant trobar informació sobre la procedència d'aquests textos, diferents entitats hebrees i jordanes van dur a terme, entre els anys 1951 i 1956, diverses campanyes arqueològiques a les coves i les ruïnes adjacents del tell de
Khirbet Qumran. En el decurs de les excavacions van sortir a la llum uns 800 manuscrits, la major part en fragments (uns 40.000 aproximadament), i unes ruïnes formades per diferents edificacions. La troballa de diversos tinters i d'una taula i banquetes a l'estança que havia estat utilitzada suposadament com a scriptorium va establir l'enllaç entre les coves i les ruïnes de Qumran. Es pensa que els textos manuscrits van ser guardats de forma precipitada a les coves mentre la comunitat fugia de l'exèrcit romà, que es trobava a Judea per acabar amb la revolta jueva dels anys 66 a 70 d.C.
Posteriorment s'han realitzat excavacions esporàdiques a la zona però no s'han descobert més manuscrits.
I després del treball arqueològic va començar el científic: investigació, avaluació i publicació. La reserva i el limitat accés a les investigacions, sumat a l'extremada lentitud en la publicació dels textos, provocaria el naixement d'una polèmica i una literatura quasifantàstica que revelava els suposats secrets que les autoritats religioses estaven interessades en ocultar. Una situació que es va anar superant progressivament a mesura que van anar avançant els treballs editorials i els manuscrits van passar a ser patrimoni comú d'investigació.
Però, qui eren els habitants de Qumran? i quin era el contingut dels textos trobats?
Després de l'anàlisi dels manuscrits i de les ruïnes, diferents experts coincideixen en afirmar que l'indret va ser habitat per la secta jueva dels essenis. Aquesta secta messiànica, juntament amb els fariseus, saduceus, samaritans, zelotes i primers cristians, constituïen el ventall social de la societat jueva a la Palestina del període helenístic-romà tardà.
La major part dels manuscrits van ser escrits en hebreu i una petita part en arameu i grec. El suport utilitzat va ser el pergamí de pell d'ovella, a excepció d'uns pocs que van ser escrits sobre papir o làmines de coure. El rotllo més gran, el Rotllo del Temple, té una longitud total de 8 metres.
El contingut dels manuscrits és el següent: textos de l'Antic Testament; literatura hebrea d'estil bíblic que no va entrar a formar part del cànon (apòcrifa); oracions i pregàries de caràcter poètic; i escrits propis del grup sectari que vivia a Qumran. És evident, doncs, que la troballa corresponia a una gran biblioteca de contingut teològic encara que, malauradament, les consultes realitzades per l'equip d'
ebla sobre la matèria no han pogut trobar dades sobre el criteri o sistema d'ordenació i indexació dels documents.
Actualment la majoria dels manuscrits estan a Palestina, al Santuari del Llibre del Museu d'Israel (
http://www.imj.org.il) i al Museu Arqueològic Rockefeller; tot i que també podem admirar rotllos i fragments de manuscrits en altres països com per exemple al Museu Arqueològic Nacional de Jordània. L'equip d'
ebla va visitar els citats museus durant el 2004 i el 2006 respectivament.
El Santuari del Llibre del Museu d'Israel a Jerusalem, obra dels arquitectes hebreus nord-americans Bartos i Kiesler, es va erigir el 1965 per preservar i exposar els primers set manuscrits descoberts.
La seva cúpula blanca simbolitza la tapa dels gerros on van ser descoberts alguns dels rotllos. La sala principal, a la que s'accedeix a través d'un estret passadís que evoca les coves on van ser trobats els manuscrits, està dominada per una espectacular vitrina dissenyada amb la forma dels rotllos en els que s'enrosca la Torà per a la seva lectura a la sinagoga. Aquesta conté una còpia del Gran Manuscrit d'Isaïes, l'únic llibre bíblic que s'ha conservat complet. El museu també exhibeix altres joies documentals que no pertanyen a les troballes de Qumran, entre les quals val la pena destacar el còdex d'Alep, del segle X d. C., la còpia completa més antiga de la Bíblia en hebreu que es conserva.
Des del seu descobriment, els manuscrits del mar Mort han estat objecte de diversos processos de restauració per prevenir el seu deteriorament. Així, durant els darrers anys, s'ha optat per exposar els manuscrits a través d'un sistema de rotació d'entre 3 i 6 mesos, permetent períodes de descans dels documents en sales especials d'emmagatzemament. Paral·lelament, també s'han estat assajant noves condicions d'exposició al públic d'acord amb els estàndards internacionals, entre els quals es poden destacar el disseny d'estoigs nous que posicionen els manuscrits en un angle no superior als 35 graus i la il·luminació amb fibra òptica. I tot això amb l'únic objectiu de preservar els escrits que ens proveeixen d'un completíssim quadre històric del món religiós i social del període helenístic-romà tardà a Palestina.
)
